Despertem els cinc sentits de Montserrat Carulla, Personatge Més Dolç 2015

Carulla VV

En primer lloc voldria donar-li l’enhorabona pel guardó rebut.
Moltes gràcies.

Com es va sentir quan li van comunicar que seria el Personatge Més Dolç 2015?
Doncs em vaig sentir molt feliç, perquè no només és un homenatge per mi, sinó també a totes les dones que ho són.

Quan va començar a sentir atracció per la interpretació i a dedicar-s’hi? Com va acabar al teatre ja professionalment?
Ja de petita em fixava amb les persones i les imitava. De gran vaig fer teatre amateur i, més endavant, cinema (l’obra es deia Surcos, de José Antonio Nieves Conde). Vaig estudiar llavors a l’Institut del Teatre i des d’aleshores ja no he parat de fer teatre i cinema. I m’encanta!

Com a Personatge Més Dolç, quin moment escolliria com el més dolç de la seva carrera professional?
Això sí que és un dilema! Perquè la veritat és que tots els moments que he viscut professionalment ho han estat, i triar-ne un no faria justícia a la resta.

I el més dolç de la vida familiar?
Afortunadament també n’he tingut molts. Podria destacar-ne alguns, com per exemple, el naixement dels meus fills; o bé la relació tan especial que tinc amb el meu segon marit. De jove també he viscut nombrosos moments dolços, tant amb els meus germans com amb la resta de la família. Crec que a la vida es van entrellaçant moments dolços amb moments que no ho són tant.

Per mirar: Una bona obra de teatre
Per tocar: Un llibre
Per tastar: Un pastís de llimona
Per escoltar: Qualsevol música que m’emocioni
Per olorar: Un ram de flors

És vostè una persona llaminera?
No sóc especialment llaminera. Però si hi ha algun dolç, el gaudeixo d’allò més!

Quines postres són les seves preferides?
Les meves postres preferides són les maduixes amb nata.

A la vida quotidiana, amb quin gust s’identifica més (dolç, amarg, àcid, salat)?
Si hagués de triar algun gust, m’identificaria amb el salat, però sense excés.

I la Sra. Carulla fa postres a casa o les compra directament en alguna pastisseria?
Actualment compro les postres, tot i que va haver-hi una època en la que elaborava postres i pastissos a casa, sobretot quan els meus fills encara eren petits. Unes postres que feia eren els braços de gitano. Reconec que fer les postres a casa implica una bona dedicació.

Recorda algunes postres o algun dolç de la seva infància?
Recordo molt els merengues, perquè quan la meva àvia em donava una pesseta, aprofitava per anar a una granja que hi havia a prop de casa seva i en comprava. Una vegada, recordo que pel meu aniversari les noies de la granja van convidar-me a menjar tots els merengues que volgués! En vaig menjar moltíssims, però el resultat va ser un irremeiable empatx.

Quin és el pastís que més li agrada?
El pastís de llimona.

Què li agrada fer en el seu temps de lleure?
Faig moltes coses: navegar per Internet, llegir, escriure –ara mateix estic escrivint el meu segon llibre–, escoltar música, passejar… Però al que més temps dedico és el de cercar informació per la xarxa i assabentar-me de tot el que passa al món.

Quin és el seu truc per carregar les piles?
Tenir molta il·lusió. Llevar-se així i no deixar que decaigui.

A la televisió, ha compartit un moment televisiu (en realitat tot un cap de setmana) al costat de l’Albert Om, Personatge Més Dolç 2012, al programa El Convidat. Va ser un cap de setmana molt dolç?
Sí, l’Albert Om és una bellíssima persona, encantador i molt afable. Per això aquell cap de setmana el temps ens va passar volant!

Amb la seva grandíssima i llarga trajectòria professional sembla que ho ha aconseguit tot i més! Li queda algun desig per complir?
La veritat és que he treballat molt i això m’ha permès aconseguir moltes fites. Crec que si he de fer balanç, podria dir que no em queda cap desig professional per complir.

octubre 2nd, 2015 per